info@heuraadvocades.com

Cr. Bruc 7, Ppal 1ª, 08010 Barcelona

La potestat parental: drets i deures dels pares

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Potestat parental - Drets i Deures dels pares

La potestat parental, de conformitat amb l’article 236-1 CCCat, és el conjunt de drets i obligacions de el pare i mare sobre els seus fill / es no emancipats.

La potestat parental es pot estendre als fills / es majors d’edat incapacitats prorrogant o rehabilitant.

Què és l’exercici de la potestat parental?

Segons l’article 236-2 CCCat, la potestat parental és una funció inexcusable que, en el marc de l’interès general de la família, s’exerceix personalment en interès dels fill/es, d’acord amb la seva personalitat i per a facilitar el seu ple desenvolupament.

Quan pot intervenir l’autoritat judicial en la potestat parental?

L’autoritat judicial, en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que consideri necessàries per a evitar qualsevol perjudici personal o patrimonial als fills/es en potestat.

A aquest efecte, pot limitar les facultats dels progenitors, exigir-los la prestació de garanties i, fins i tot, nomenar un administrador judicial.

L’adopció de mesures pot ser:

  1. D’ofici.
  2. A instància dels propis fills/es, dels progenitors, encara que no tinguin l’exercici de la potestat, dels altres parents dels fills/es fins al quart grau per consanguinitat o segon per afinitat i del ministeri fiscal.

Quines són les relacions personals en la potestat parental?

Els fills/es i els progenitors, encara que aquests no tinguin l’exercici de la potestat, tenen dret a relacionar-se personalment, llevat que els fills/es hagin estat adoptats o que la llei o una resolució judicial o administrativa, en el cas dels menors desemparats, disposi una altra cosa.

Els fills/es tenen dret a relacionar-se amb els avis, germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també el dret de relacionar-se amb els fills/es.

Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si hi ha una causa justa.

L’autoritat judicial pot adoptar, en tot cas, les mesures necessàries per garantir l’efectivitat d’aquestes relacions personals.

La pretensió per a fer efectius aquests drets s’ha de substanciar, sempre que no sigui procedent fer-ho en un procediment matrimonial, pels tràmits de procediment especial sobre guarda de menors.

L’autoritat judicial pot denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les altres persones indicades a tenir relacions personals amb els fills/es, així com pot variar les seves modalitats d’exercici, si incompleixen els seus deures o si la relació pot perjudicar l’interès de els fills/es o hi ha una altra causa justa.

Hi justa causa de denegació o suspensió o canvi de modalitat d’exercici de la potestat parental si els fills/es pateixen abusos sexuals o maltractament físic o psíquic, o són víctimes directes o indirectes de violència familiar o masclista.

L’entitat pública competent pot determinar com s’han de fer efectives les relacions personals amb els menors desemparats i, fins i tot, suspendre-les si convé a l’interès del menor.

¿Es pot privar un progenitor de la potestat parental?

El pare o la mare, segons l’article 170 CC, podran ser privats totalment o parcialment de la seva potestat per sentència fonamentada en l’incompliment dels deures inherents a la mateixa o dictada en causa criminal o matrimonial.

També, l’article 236-6 CCCat contempla que els progenitors poden ésser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat dels seus deures.

Hi incompliment greu si el fill/a menor o incapacitat:

  1. Pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics.
  2. És víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista.
  3. Està desemparat pels progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, al no manifestar interès pel menor o incompleixen el règim de relacions personals durant 6 mesos.

La privació de la potestat parental s’ha de decretar en un procés civil o penal.

Quin és el contingut de la potestat parental?

La potestat parental comprèn:

  1. Relacions entre pares i fills/es.
  2. Representació legal.
  3. Administració dels béns.

Relacions entre pares i fills/es.

Els progenitors, en virtut de les seves responsabilitats parentals, han de tenir cura dels fill/es, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure amb ells, educar-los i proporcionar-los una formació integral.

Els progenitors determinen el lloc o els llocs on viuen els fills/es.

Els progenitors i els fills/es s’han de respectar mútuament. Els fills/es, mentre estan en potestat parental, han d’obeir els progenitors, llevat que els intentin imposar conductes indignes o delictives.

Els progenitors, amb finalitat educativa, poden corregir els fills/es en potestat d’una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat i integritat física i psíquica.

Els progenitors han de vetllar perquè la presència del fill/a en potestat en entorns digitals sigui apropiada a la seva edat i personalitat, per tal de protegir-lo dels riscos que puguin derivar-se.

Representació legal.

L’exercici de la potestat sobre els fills/es comporta la representació legal d’aquests.

Administració dels béns.

Els progenitors que exerceixen la potestat han d’administrar els béns dels fills/es amb la diligència exigible a un bon administrador, segons la naturalesa i les característiques dels béns.

Pertanyen als fills/es els fruits i els rendiments dels seus béns i drets, així com els guanys de la seva pròpia activitat i els béns o drets que puguin derivar-se.

Com s’exerceix la potestat parental?

Segons l’article 236-8 CCCat, la potestat parental s’ha d’exercir conjuntament per ambdós progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre.

Potestat parental conjunta.

En l’exercici conjunt de la potestat parental s’apliquen les regles següents:

A) En els actes d’administració ordinària i respecte a tercers de bona fe, es presumeix que cada progenitor actua amb el consentiment de l’altre.

B) En els actes d’administració extraordinària, els progenitors han d’actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment exprés de l’altre.

Són actes d’administració extraordinària els que requereixen l’autorització judicial.

C) En els actes de necessitat urgent i en què, d’acord amb l’ús social o les circumstàncies familiars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament.

Potestat parental distributiva o individual amb consentiment de l’altre progenitor.

Segons l’article 236-9 CCCat, els progenitors poden acordar que un d’ells exerceixi la potestat parental amb el consentiment de l’altre o que l’exerceixin ambdós amb distribució de funcions.

Els progenitors poden atorgar poders de caràcter general o especial, revocables en tot moment. Els poders de caràcter general s’han d’atorgar en escriptura pública i s’han de revocar mitjançant una notificació notarial.

Potestat parental exclusiva.

Segons l’article 236-10 CCCat, la potestat parental és exercida exclusivament per un dels progenitors en els casos següents:

  1. Impossibilitat, absència o incapacitat de l’altre, llevat que la sentència d’incapacitació estableixi una altra cosa.
  2. Quan l’autoritat judicial ho disposi en interès dels fills/es.

Què passa si els progenitors en cas de vida separada no es posen d’acord sobre l’exercici de la potestat parental?

Si els progenitors viuen separats, poden acordar:

  1. Mantenir l’exercici conjunt de la potestat parental.
  2. Delegar el seu exercici a un d’ells.
  3. Distribuir les funcions.

Els progenitors poden sotmetre els acords, així com el pla de parentalitat que hagin convingut, a aprovació judicial i són executius des del moment en què s’aproven.

Segons l’article 236-11.4 CCCat, en cas de desacord sobre l’exercici de la potestat parental, qualsevol dels progenitors pot recórrer a l’autoritat judicial, que ha de decidir havent escoltat l’altre progenitor i els fills/es que hagin complert 12 anys o que, tenint menys, tinguin prou coneixement.

Les obligacions de guarda corresponen al progenitor que en cada moment tingui els fills/es.

El progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que l’autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l’altre per a decidir sobre:

  1. El tipus d’ensenyament dels fills/es.
  2. El canvi del seu domicili si això els aparta del seu entorn habitual.
  3. Els actes d’administració extraordinària dels seus béns.

S’entén que el consentiment s’ha conferit tàcitament si ha vençut el termini de 30 dies des de la notificació, degudament acreditada, que s’hagi fet per a la seva obtenció i el progenitor que no exerceix la potestat no ha plantejat el desacord davant l’autoritat judicial o sotmès les discrepàncies a mediació.

Quan s’extingeix la potestat parental?

La potestat parental s’extingeix per les causes següents:

  1. La mort o la declaració de mort d’ambdós progenitors o dels fills/es.
  2. L’adopció dels fills/es, llevat que ho siguin del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.
  3. L’emancipació o la majoria d’edat dels fills/es.
  4. La declaració d’absència dels progenitors o dels fills/es.

Contacti amb nosaltres »

Expliqui'ns el seu cas i l'ajudarem:

Últims articles:

Altres articles relacionats: