La normativa que s’aplicarà perquè el propietari pugui recuperar l’habitatge llogat dependrà del moment en què es va signar el contracte d’arrendament.
A tots els contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin signat a partir de l’1 de gener de 1.995 els són d’aplicació la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU).
No obstant això, al llarg de el temps aquesta llei ha sofert importants modificacions.
Per aquest motiu, depenent de la data en què es va signar el contracte de lloguer a l’arrendament li serà d’aplicació una normativa o una altra.
En aquest sentit, els diferents períodes que cal tenir en compte són:
- De l’1 de gener de 1.995 fins al 05 de juny de 2.013.
- Del 6 de juny de 2.013 fins al 5 de març de 2.019.
- Del 6 de març de 2.019 en endavant.
La recuperació de l’habitatge pel propietari quan el contracte es va signar a partir de l’1 de gener de 1.995 i fins al 05 de juny de 2.013.
Durant aquest període era d’aplicació la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendament urbans.
Quina era la durada dels contractes?
La durada de l’arrendament era la lliurement pactada per les parts.
Si aquesta era inferior a 5 anys, arribat el dia del venciment del contracte, aquest es prorrogava obligatòriament per terminis anuals fins que l’arrendament aconseguís una durada mínima de 5 anys.
I això era així, llevat que l’arrendatari manifestés a l’arrendador amb 30 dies d’antelació com a mínim a la data d’acabament del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la seva voluntat de no renovar-lo.
Com pot el propietari recuperar l’habitatge llogat?
Perquè el propietari pugui recuperar l’habitatge llogat en els contractes que es van signar a partir de l’1 de gener de 1.995 i fins al 05 de juny de 2.013 serà d’aplicació la normativa que consta en la Llei 29/1994, de 24 de novembre.
Aquesta Llei exposava:
1.- Que no procedia la pròrroga obligatòria del contracte quan, al temps de la seva celebració, es fes constar en el mateix, de manera expressa, la necessitat per a l’arrendador d’ocupar l’habitatge arrendat abans del transcurs de 5 anys.
2.- Que fos per destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de divorci o nul·litat matrimonial.
3.- Que, si transcorreguts 3 mesos a comptar de l’extinció del contracte o, si escau, de l’efectiu desallotjament de l’habitatge, no haguessin procedit l’arrendador o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o el seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de divorci o nul·litat matrimonial a ocupar aquesta per si, segons els casos, l’arrendador haurà, a elecció de l’arrendatari:
- Reposar a l’arrendatari en l’ús i gaudi de l’habitatge arrendat per un nou període de fins a 5 anys, respectant, en la resta, les condicions contractuals existents al temps de l’extinció, amb indemnització de les despeses que el desallotjament de l’habitatge li hagués suposat fins al moment de la reocupació.
- O indemnitzar-lo amb una quantitat igual a l’import de la renda pels anys que quedin fins a completar 5 anys, llevat que l’ocupació no pogués tenir lloc per causa de força major.
La recuperació de l’habitatge pel propietari quan el contracte es va signar a partir del 6 de juny de 2.013 i fins al 05 de març de 2.019.
Durant aquest període era d’aplicació la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges.
Quina era la durada dels contractes?
La durada de l’arrendament era lliurement pactada per les parts.
Si aquesta era inferior a 3 anys, arribat el dia del venciment del contracte, aquest es prorrogava obligatòriament per terminis anuals fins que l’arrendament aconseguís una durada mínima de 3 anys.
I això era així, llevat que l’arrendatari manifiestará a l’arrendador, amb 30 dies d’antelació com a mínim a la data d’acabament del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la seva voluntat de no renovar-lo.
Com pot el propietari recuperar l’habitatge llogat?
Perquè el propietari pugui recuperar l’habitatge llogat en els contractes que es van signar a partir d’el 6 de juny de 2.013 i fins al 05 de març de 2.019 serà d’aplicació la normativa que consta en la Llei 4/2013, de 4 de juny.
Aquesta Llei indica:
1.- Que no procedeix la pròrroga obligatòria del contracte quan, un cop transcorregut el primer any de durada de la mateixa, l’arrendador comunica a l’arrendatari que té necessitat de recuperar l’habitatge llogat.
2.- Que és per destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial.
3.- Que la referida comunicació s’ha de fer a l’arrendatari almenys amb 2 mesos d’antelació a la data en què l’habitatge es necessitarà i l’arrendatari està obligat a lliurar la finca arrendada en aquest termini si les parts no arriben a un acord diferent.
4.- Que, si transcorreguts 3 mesos a comptar de l’extinció del contracte o, si escau, de l’efectiu desallotjament de l’habitatge, no ha procedit l’arrendador o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o el seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial a ocupar aquesta per si, segons els casos, l’arrendatari pot optar, en el termini de 30 dies, entre:
- Ser reposat en l’ús i gaudi de l’habitatge arrendat per un nou període de fins a 3 anys, respectant, en la resta, les condicions contractuals existents en el temps de l’extinció, amb indemnització de les despeses que el desallotjament de l’habitatge li hagués suposat fins al moment de la reocupació.
- O ser indemnitzat per una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any que queda per complir fins a completar 3 anys, llevat que l’ocupació no hagués tingut lloc per causa de força major.
La recuperació de l’habitatge pel propietari quan el contracte es va signar a partir del 6 de març de 2.019.
A partir del 6 de març de 2019 és d’aplicació el Decret-llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.
Quina és la durada dels contractes?
La durada de l’arrendament serà lliurement pactada per les parts.
Si aquesta és inferior a 5 anys, o inferior a 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica, arribat el dia del venciment del contracte, aquest es prorrogarà obligatòriament per terminis anuals fins que l’arrendament arribi a una durada mínima de 5 anys, o de 7 anys si l’arrendador fos persona jurídica.
I això és així llevat que l’arrendatari manifesti a l’arrendador, amb 30 dies d’antelació com a mínim a la data d’acabament del contracte o de qualsevol de les pròrrogues, la seva voluntat de no renovar-lo.
Com pot el propietari recuperar l’habitatge llogat?
Perquè el propietari pugui recuperar l’habitatge llogat en els contractes signats a partir de el 6 de març de 2.019 serà d’aplicació la normativa que consta en el Decret-llei 7/2019, d’1 de març.
Aquest decret llei diu:
1.- Que una vegada transcorregut el primer any de durada del contracte i sempre que l’arrendador sigui persona física, no és procedent la pròrroga obligatòria del contracte quan, a el temps de la seva celebració, s’hagués fet constar en el mateix, de manera expressa, la necessitat per a l’arrendador d’ocupar l’habitatge arrendat abans del transcurs de 5 anys.
2.- Que és per destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial.
3.- Que per a exercir aquesta potestat de recuperar l’habitatge llogat, l’arrendador ha de comunicar a l’arrendatari que té necessitat de l’habitatge arrendat, especificant la causa o causes, al menys amb 2 mesos d’antelació a la data en què l’habitatge es vagi a necessitar i l’arrendatari està obligat a lliurar la finca arrendada en aquest termini si les parts no arriben a un acord diferent.
4.- Que, si transcorreguts 3 mesos a comptar de l’extinció de el contracte o, si escau, de l’efectiu desallotjament de l’habitatge, no haguessin procedit l’arrendador o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o el seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial a ocupar aquesta per si, segons els casos, l’arrendatari podrà optar, en el termini de 30 dies, entre:
- Ser reposat en l’ús i gaudi de l’habitatge arrendat per un nou període de fins a 5 anys, respectant, en la resta, les condicions contractuals existents en el temps de l’extinció, amb indemnització de les despeses que el desallotjament de l’habitatge li hagués suposat fins al moment de la reocupació.
- O ser indemnitzat per una quantitat equivalent a una mensualitat per cada any que quedés per complir fins a completar 5 anys.
I això, llevat que l’ocupació no hagués tingut lloc per causa de força major.
És força major l’impediment provocat per aquells successos expressament esmentats en norma de rang de llei als quals s’atribueixi el caràcter de força major, o altres que no s’haguessin pogut preveure, o que, previstos, fossin inevitables.
